Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #FrancescBeltran. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #FrancescBeltran. Mostrar tots els missatges
dimecres, 22 d’abril del 2015
dimarts, 21 d’abril del 2015
dissabte, 18 d’abril del 2015
SANT JORDI 2015: APORTACIONS CATALANES UNIVERSALS
Llibre de les “Aportacions Catalanes
Universals”
Un llibre que ajudarà al país a guanyar
confiança
L’obra és una iniciativa de la Fundació Occitano
Catalana amb l’objectiu de fer coneixedors als ciutadans de Catalunya, i
d’arreu del món, de les aportacions fetes pel poble català al progrés
universal. Aquest objectiu es concreta
per una banda en generar autoestima i per l’altra en demostrar arreu del món que
Catalunya és una nació que es mereix un clar reconeixement internacional.
Aquest acurat treball de difusió de les
aportacions que ha fet Catalunya a nivell internacional constitueix, com va
destacar el president de la Generalitat durant l’acte de presentació de la
versió catalana, una “bona contribució al present i sobretot al futur del
país, i combina dues finalitats, la de “guanyar confiança amb nosaltres
mateixos i donar-nos a conèixer millor arreu del mon”. El llibre “ha de
contribuir a què ens ignorem menys i a la vocació de ser reconeguts i de tenir
projecte”, va afegir el cap de l’Executiu.
Fruit d’un treball d’experts, que ha
durat diversos anys, l’obra inclou 223 aportacions degudament
classificades cronològicament i per temàtiques. Les aportacions són molt
variades i s’incardinen dins dels diversos
camps d’activitat humana (arts
plàstiques, literatura, arquitectura, medicina, recerca, legislació, urbanisme,
teatre, esport, cuina, educació, religió,...). Totes elles posen de manifest, al
llarg de la història, l’alt nivell de creativitat y projecció exteriors del
nostre poble.
En definitiva, el llibre -editat per
micromecenatge en català, castellà,
anglès i francès- amb 744 pàgines i
prop de mil il·lustracions, és una magnífica carta de presentació de
Catalunya, que tothom hauria de tenir.
Més informació : www.fundoc.net
El trobareu a les parades de
Rambla, 1 parada 165 i Rosselló
152,
us hi esperem!
info@dracmaycat.com
Més info:
dracmaycatshop@dracmaycat.com
info@dracmaycat.com
dimecres, 15 d’abril del 2015
SANT JORDI 2015
Un mon. Quin món?
El teu món. EL meu món.
Un món. Quin món?
El món del Drac,
amb roses i llibres tot l'any!
© Mayte Duarte 2015
PERÒ AMB DATA ESPECIAL EL 23 D’ABRIL, VOLS GAUDIR-LA AMB NOSALTRES?
Ets escriptor novell, t’autopubliques o una editorial nova i independent
i vols tenir els teus llibres participant de la festa?
Contacta amb nosaltres info@dracmaycat.com i aquest Sant Jordi
compartirem signatures i llibres a les nostres parades ||*||
Com si d’una gran foguera es tractés us convidem a compartir
fantasia, històries, crims, narracions, poemes i llegendes entre d’altres.
Us hi esperem!
Voleu saber amb quins autors compartireu “foguera” ?
aquí va una primera guspira.
dilluns, 6 d’abril del 2015
dimecres, 4 de març del 2015
FESTES DE SANT MEDIR
El bon pagès Medir visqué vora l’any 303, durant el domini romà de Dioclecià,
qui va dirigir una persecució brutal sobre els cristians. Un d’ells, el Bisbe Sever,
va decidir fugir cap a Barcelona en sentir-se en perill i,
perseguit constantment pels romans,
va emprendre un romiatge cap a Sant Cugat,
on es trobà al pagès Medir plantant faves.
El Bisbe li explicà el motiu de la seva fugida i, decidit a morir per la fe de Jesucrist, li demanà que si algú preguntés per ell, respongués amb la veritat. Que digués que, mentre ell sembrava les faves, el Bisbe havia passat per aquell indret i de ben segur el trobarien pocs metres més avall. Un cop hagués marxat el Bisbe, les faves començaren a créixer i florir de manera miraculosa.
Poc després, els perseguidors romans passaren per l’indret buscant al Bisbe i li preguntaren al pagès, però no cregueren la seva història i, sentint-se enganyats, tornaren en busca de Medir un cop hagueren capturat al Bisbe, i els empresonaren i martiritzaren fins la mort.
orígens del romiatge
Cap a l’any 1828, en urbanitzar-se l’entorn del carrer Gran de Gràcia, s’instal·là al número 111 (cantonada carrer Sant Marc) un forn propietat de qui seria el fundador de la primera colla, en Josep Vidal i Granés, fill de la Parròquia de Santa Maria del Mar, a Barcelona.
El forner no gaudia de molt bona salut i, essent tant devot de Sant Medir com era, li va prometre que si el curava, cada 3 de març (festivitat del Sant) aniria a la seva Ermita a la Serra de Collserola i ho faria tocant un sac de gemecs a sobre un cavall alhora que anunciava pel barri la seva prometença.
L’any 1830, quan ja es trobava millor, va iniciar el que seria el primer romiatge. El següent any fou acompanyat per familiars i amics, creant-ne la primera colla, la del Vidal. Així, any rere any, s’anaren afegint amics, veïns, coneguts… fins formar altres colles a Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi i Sants.
La primera notícia escrita apareix al Diari de Barcelona, l’any 1853, on s’informava als ciutadans de la gran Festa de Sant Medir que llavors aplegava ja a 300 persones d’arreu de Barcelona.
El bon Vidal morí a Barcelona l’any 1856 a causa de la seva malaltia, però encara avui recordem la seva fita.
actualment…
…26 colles participen activament en la Festa de Sant Medir el dia 3 de març als barris de Barcelona, Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi i La Bordeta. La festa s’inicia de bon matí amb la formació de les diferents colles en els seus locals socials per començar les cercaviles pels diversos barris. Al migdia, les colles participen de l’aplec a l’Ermita de Sant Medir, al bell mig de Collserola, juntament amb els ciutadans de Sant Cugat. Al capvespre, totes les colles juntes desfilen pel carrer Gran de Gràcia fins als Jardinets llençant tones i tones de caramels.
Des de fa bastants anys, el diumenge després del 3 de març les colles tornen a celebrar la festa al voltant de la Parròquia de Sant Medir al barri de La Bordeta.
Font: http://www.santmedir.org/
orígens del romiatge
Cap a l’any 1828, en urbanitzar-se l’entorn del carrer Gran de Gràcia, s’instal·là al número 111 (cantonada carrer Sant Marc) un forn propietat de qui seria el fundador de la primera colla, en Josep Vidal i Granés, fill de la Parròquia de Santa Maria del Mar, a Barcelona.
El forner no gaudia de molt bona salut i, essent tant devot de Sant Medir com era, li va prometre que si el curava, cada 3 de març (festivitat del Sant) aniria a la seva Ermita a la Serra de Collserola i ho faria tocant un sac de gemecs a sobre un cavall alhora que anunciava pel barri la seva prometença.
L’any 1830, quan ja es trobava millor, va iniciar el que seria el primer romiatge. El següent any fou acompanyat per familiars i amics, creant-ne la primera colla, la del Vidal. Així, any rere any, s’anaren afegint amics, veïns, coneguts… fins formar altres colles a Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi i Sants.
La primera notícia escrita apareix al Diari de Barcelona, l’any 1853, on s’informava als ciutadans de la gran Festa de Sant Medir que llavors aplegava ja a 300 persones d’arreu de Barcelona.
El bon Vidal morí a Barcelona l’any 1856 a causa de la seva malaltia, però encara avui recordem la seva fita.
actualment…
…26 colles participen activament en la Festa de Sant Medir el dia 3 de març als barris de Barcelona, Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi i La Bordeta. La festa s’inicia de bon matí amb la formació de les diferents colles en els seus locals socials per començar les cercaviles pels diversos barris. Al migdia, les colles participen de l’aplec a l’Ermita de Sant Medir, al bell mig de Collserola, juntament amb els ciutadans de Sant Cugat. Al capvespre, totes les colles juntes desfilen pel carrer Gran de Gràcia fins als Jardinets llençant tones i tones de caramels.
Des de fa bastants anys, el diumenge després del 3 de març les colles tornen a celebrar la festa al voltant de la Parròquia de Sant Medir al barri de La Bordeta.
Font: http://www.santmedir.org/
diumenge, 1 de març del 2015
JOSEP TERO EL 7 DE MARÇ 2015
CELEBRACIÓ DEL DIA
INTERNACIONAL DE LA DONA AL CONSELL GENERAL
Edifici del Consell General,
7 de març de 2015, 19.30h, entrada lliure
D’un mateix mar
Cançons
de Josep Tero sobre obres de dones poetes de la Mediterrània
amb lectures de poemes de Teresa Colom i
d’Ester Fenoll
Una
vegada més, el Consell General celebra el Dia Internacional de la Dona. En
aquesta ocasió, convida tothom a un recital de música i poesia que girarà
entorn de poemes de dones de la Mediterrània, en una proposta del músic i
cantant català, Josep Tero que porta com a títol “D’un mateix mar”.
A
Andorra, el recital tindrà un caràcter únic i excepcional, ja que comptarà amb
les veus de Teresa Colom i d’Ester Fenoll que aportaran els poemes que les relacionaran
amb la genealogia poètica imaginada per Tero, que comença en el segle IV aC i
arriba fins a la nostra època.
Amb
elles, recordarem Ànite de Tegea, aprendrem d’una trobairitz, sentirem paraules
de Caterina Albert, Clementina Arderiu, Maria Àngels Anglada, Núria Albó, Marta
Pessarrodona, Maria Mercè Marçal, Rosa Font, Núria Esponellà i Anna Almazan.
Una
de les autores escollides, Marta Pessarrodona, escriu sobre el mar de Josep
Tero “per acompanyar els i les que gaudiran tant com jo mateixa quan es
disfressi de públic: la veritable condició, la de públic, per gaudir de la
bellesa de la vida, de l’art”. Aquesta és la intenció del Consell General en la
invitació a aquest acte.
Participants al recital
Conjunt musical
Josep Tero, veu i guitarra; Ferran Martínez, sintetitzador i
acordió; Juan Aguiar, violí i guitarres del Mediterrani
Lectura de poemes
Teresa Colom, Ester Fenoll
Subscriure's a:
Missatges (Atom)