La història de les plaques de Cava
Les plaques i els morrions van ser inventats per Adolphe Jacquesson, un fabricant de xampany de Châlons-sur-Marne que va registrar-ne la patent l'11 de novembre de 1844. Amb anterioritat, els taps es fixaven a l'ampolla mitjançant un cordill.
Sembla que la primera motivació de Jacquesson a l'hora d'inventar la placa i el morrió va ser l'econòmica. En aquella època, la porositat dels taps permetia que sovint s'escapés una part del líquid i del gas. El xampany s'oxidava i perdia les seves qualitats. Jacquesson es va decidir a fer servir taps d'un diàmetre i d'una longitud superiors als dels habitualment utilitzats, per a la qual cosa va haver d'inventar també una màquina que li permetés introduir-los a la força dins el coll de les ampolles.
Resolt aquest primer problema, però, subsistia el fet que amb la humitat de les caves, els lligams de cordill que aguantaven els taps moltes vegades es podrien i els taps saltaven expulsats per la pressió del gas, la qual cosa passava també pels canvis de temperatura i les manipulacions de què eren objecte les ampolles. Llavors, Jacquesson va tenir l'enginyosa idea de subjectar els taps mitjançant una placa de metall i un morrió. Es va fixar en les plaques de ferro blanc que s'utilitzaven com a reflectors per il•luminar les caves, en va agafar algunes de desllustrades que eren inservibles, les va fer tallar en cercles de la mateixa secció que la part superior dels taps i les va fixar a l'ampolla per mitjà de filferros que substituïen els cordills.
Segons assenyala l'inventor en la memòria descriptiva de la patent, estava previst que les càpsules poguessin ser d'estany, coure, llautó i de qualsevol altre material rígid, com terra cuita, porcellana, fusta dura, ivori, os, banya o cuiro bullit. La mateixa memòria assenyala que l'estany és el material que sembla reunir les millors condicions d'economia i d'inalterabilitat.
Història de les plaques de Cava i Champagne
A Catalunya, les plaques més antigues són de començaments de segle XX.
Són totes "entallades",
és a dir, que presenten unes entalles de dimensions
considerables per subjectar el morrió.
Posteriorment, a finals dels anys seixanta, aquestes entalles
redueixen les seves dimensions
i donen origen a un tipus de plaques que alguns anomenen "retallades",
per diferenciar-les de les anteriors.
També podem trobar plaques amb trepats laterals.
Aquests trepats servien igualment per subjectar els morrions,
i són l'últim pas abans d'arribar a les plaques actuals,
en què la mossa té les dimensions justes
per subjectar el morrió.
En alguns casos, una petita adaptació va permetre que
els mateixos encunys
que s'havien fet servir per fabricar plaques
entallades s'utilitzessin per fer-ne de normals.
El clau o "botó"
Algunes plaques entallades presenten una perforació central
que permet la fixació d'un petit "clauet",
anomenat també per alguns "botó" o "xinxeta",
que sol ser daurat i portar una lletra gravada a la cabota.
Són quatre les marques de cava que utilitzaven aquest sistema,
totes relacionades amb la casa Codorniu:
la mateixa Codorniu, Delapierre i Rondel.
El motiu era poder controlar mitjançant aquesta lletra
identificativa que les "colles"
encarregades del "degollatge" el fessin correctament,
ja que qualsevol ampolla on es detectés
un problema podria ser immediatament
atribuïda a una "colla" concreta.
Hi ha constància que aquest sistema és va utilitzar, si més no,
fins a mitjans dels anys seixanta, tot i que ha estat
també localitzat en ampolles molt posteriors, concretament de l'any 1972.
Les plaques estampades
En aquest període que assenyalem,
totes les plaques eren o bé llises i anònimes o bé estampades.
El nom del fabricant i sovint també alguna marca o petit segell
eren estampats
a la placa mitjançant un encuny en el mateix moment de fabricar-les.
Cada encuny era fruit del treball
artesanal d'un gravador, i, lògicament,
per molt que s'hi esforcés, no hi havia dos encunys iguals.
A cops, la diferència és subtil:
una lletra lleugerament més petita o més junta.
D'altres, resulta del tot evident: el nom junt o el nom separat;
el tipus de lletra, etc.
En l'actualitat es fabriquen poques plaques
de cava per aquest procediment.
Plaques gravades
Hi ha un reduït nombre de plaques
embotides que ho són de fora endins;
són les anomenades "plaques gravades",
que, amb algunes excepcions, solen ser de color coure.
N'hi ha catalogades només deu,
entre les quals algunes de molt rares i altres de tan
interessants com la d'Albet i Noia o la d'Huguet.
Primeres plaques litografiades
El procés de la litografia aplicat a la personalització
de les plaques es va començar a utilitzar a França a principis de segle.
La placa de xampany litografiada més antiga
és la del "vintage" 1906 de Pol Roger.
Sembla ser que les primeres plaques litografiades de Catalunya
les va fabricar la firma Bargalló
de Sant Sadurní d'Anòia, en una data imprecisa
que oscil.la entre el 1969 i el 1970,
quan, per encàrrec de Castellblanch s'edità la placa
núm. 0316 de Brut Zero, en beix daurat, negre i blanc.
La placa es distingeix d'altres de posteriors del mateix fabricant,
perquè els entalls es troben en una posició irregular,
sense conformar una creu o una aspa.
Altres plaques del mateix període,
però lleugerament posteriors van ser les de Canals & Nubiola
amb aparença d'un sol cercle (núm. 0297, 0298 i 0299),
les de Codorniu del "Baccus petit"
amb dibuix de línies gruixudes (núm. 0382 a 0385),
les de Castillo de Perelada de la "cueta llarga"
(núm. 0351 a 0355) i les de Freixenet
amb la paraula "Hite" impresa al lateral
(núm. 0444, 0445 i 0446) que van ser les primeres
litografiades d'aquesta altra empresa de plaques i morrions.
Una altra placa litografiada molt antiga,
és la de Codorniu, coneguda com del "Baccus gran",
en blanc sobre verd, (núm. 0380).
Sabem positivament que aquesta placa
i la seva prova, en negre sobre verd,
van ser fabricades el 1972 per segellar una sèrie d'ampolles
commemoratives del centenari del primer cava de Codorniu.
Cal assenyalar que totes les plaques d'aquest
tipus tenen a l'interior un altre dibuix litografiat,
en aquest cas de color negre sobre verd.
Això és així perqué;
el fabricant de la placa va presentar
primer aquesta altra combinació de colors,
que no va ser acceptada, i,
posteriorment, en fabricar la placa del tipus definitiu,
va aprofitar les planxes usades en la primera prova girant-les.
Més informació a http://www.jviader.com/cava/cava.html
Font: http://www.jviader.com
TROBADA D'INTERCANVI DE PLAQUES DE CAVA
DIUMENGE 8 DESEMBRE 2013
Xerrada envers el món del col•leccionisme i de les plaques de cava en concret, com una mostra més de la nostre cultura identitària a més de jornada gastronòmica amb una excel•lent selecció de carns a la brasa i un immillorable all-i-oli a El Portaló de Sant Andreu, carrer Gran de Sant Andreu, 34. 08030 Sant Andreu Barcelona.
Si esteu interessats en adquirir-ne
info@dracmaycat.com