L'ARQUETIPUS
El Drac (del llatí draco, i aquest del grec drakon, “escurçó” o “serp”) és un animal mitològic que apareix en diverses formes a diferents cultures arreu del món, amb diferents simbolismes associats.
El tret comú de tots els Dracs és com en ells es fusionen de forma harmoniosa tot tipus de característiques d’animals de terra,mar i aire esdevenint la criatura més bella i imponent, que alhora representa el més perfecte equilibri entre l’ideal i l’horror. És un animal diví i l’únic digne d’ésser la icona emblema i guardià del poder de la natura. A més de poderós i respectable en algunes cultures també és posseïdor d’una gran saviesa i un gran significat espiritual.
El simbolisme al voltant del Drac és essencialment el de la lluita. De la lluita de contraris, ja sigui entre el Drac i l’heroi o entre el Drac i un déu. Lluites en les quals el Drac assumeix dos papers oposats, el de devorador i el de guardià, amb una única arrel: el d’un ésser còsmic en espera, l’acció del qual implica la mort o el naixement d’un ordre universal. El Drac és símbol de l’animalitat salvatge que ha de ser dominada per l’energia disciplinada. Grans criatures monstruoses, potents serps de poders màgics i espirituals es presenten en el folklore o en la història de molts pobles .
El naixement de la Paleontologia com a ciència, a partir del final del segle XVIII va aportar noves informacions sobre els Dracs al segle XIX. Aquests són els Dracs que coneixem, fills de la tradició romànic-gòtica; quedant així la “mítica” ancestralitat dels Dracs, en el més profund de l’inconscient i reduint-la a una dada que els situa en prehistòria.
La lluita Drac/cavaller amaga elements de prova iniciàtica. Hi ha un Drac cruel, mestre, fins i tot savi fruit del temps viscut. Aquest Drac–Caos és el punt d’origen dels estats immutables de l’ésser el Drac gaudeix d’una qualitat polimòrfica que, com a potencialitat ancestral, conté a les seves espires tot el cosmos, contenint així tots els elements constitutius i ens fa pensar en el que Eliade defineix com a “polisimbolísme” en la seva conclusió del simbolisme lunar pel que al de les serps “les forces fecundes, de regeneració i d’immortalitat per metamorfosis” (cit: Allen 1982 150).
.....CONTINUA...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada